Sense diners

El diumenge passat
vaig dur el meu acordió a arreglar. Tenia un petit problema a la vàlvula que
feia que la manxa perdés aire. Varem estar un parell d’hores amb una luthier de
Matadepera per poder arreglar-ho. A l’hora de marxar la Montserrat no volia cobrar-me
res. I és clar, jo no estava disposat a marxar sense pagar. Així que se’m va
ocórrer donar-li una bosseta de fredolics (també coneguts com “negritos”) que havia
anat a buscar amb els meus pares el dissabte al matí a un bosc d’Urús.
Realment, em vaig sentir molt satisfet de no fer servir diners. Crec, que
seriem tant feliços sense haver d’utilitzar diners.  En fi, un estil de vida que seria menys
esclavitzant, consumista i dependent de lo monetari.

Quant a maneletviu

Hola. Em dic Manel. Sóc natural de Puigcerdà (La Cerdanya) i ara visc entre Les Corts (Barcelonés) i Donosti (Guipúscoa). Sovint em faig moltes preguntes que no trobo respostes. Visc en un món i en una societat que és capaç del millor i del pitjor. Una societat on hi ha persones que són capaces de fer coses extraordinàries. I d’altres sense escrúpols ni miraments. Aquest bloc és per tothom i per ningú en concret. En qualsevol cas, només pretenc conèixer, aprendre, mostrar, ajudar, agrair, comunicar-me, sentir i viure a través de les noves tecnologies. Salut i Bon viatge!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.