Com un puny

 

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia

i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se’m torna el lloc d’un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m’aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix

 

Els versos més bells en català. Més sentits, sincers. Tan fàcils de dir, tan simples de construcció com profunds de significat. El passat 25 de Març, Raimon (Xàtiva, 1940) recità Com un Puny a l’Auditori. Em va fer posarla pell de gallina. Ell, amb un trio de cordà i un vent, desgranà el seu repertori. A ell li agraeixo que m’apropi a il·lustres poetes catalans d’una forma tan i tan bonica. I a ell que escrigui aquestes cançons a vegades tan vitals i necessàries. Aquests dies no puc deixar d’escoltar-la.

Quant a maneletviu

Hola. Em dic Manel. Sóc natural de Puigcerdà (La Cerdanya) i ara visc entre Les Corts (Barcelonés) i Donosti (Guipúscoa). Sovint em faig moltes preguntes que no trobo respostes. Visc en un món i en una societat que és capaç del millor i del pitjor. Una societat on hi ha persones que són capaces de fer coses extraordinàries. I d’altres sense escrúpols ni miraments. Aquest bloc és per tothom i per ningú en concret. En qualsevol cas, només pretenc conèixer, aprendre, mostrar, ajudar, agrair, comunicar-me, sentir i viure a través de les noves tecnologies. Salut i Bon viatge!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.